Pors que traicionen

Per: Ainara Campos i Carla Serrano

Avui és un dels dies més importants per a mi com a estudiant de Batxillerat. Presento el meu treball de recerca davant un jurat de professors i companys de la meva classe. Estic molt nerviosa i no estic segura de com em sortirà l’exposició, ja que em costa parlar davant el públic i de vegades em quedo en blanc. 

Ha arribat l’hora de la veritat, em toca presentar el que suposarà una part de la nota del curs per obtenir el títol de Batxillerat, em col·loco davant de tothom i començo a jugar amb el boli que he agafat. Els professors em donen el torn i inicio la meva presentació, que tracta sobre el desenvolupament dels infants. Durant tota l’estona tot va bé, estic nerviosa, però puc dissimular-ho i continuo sense cap problema amb l’exposició, fins que arriba un moment en què uns companys parlen i riuen entre ells. De cop, fixo els meus pensaments i la meva atenció –sense jo voler-ho– en ells, en aquell moment, quan els dos riuen mirant-me. De sobte, sento com tot el que m’havia après se’n va i els nervis surten a fora, acabo la presentació com puc, però en el meu cap segueix gravat aquell moment. I si s’han enrigut de mi? He dit alguna cosa malament? Estava fent el ridícul? De què estaven rient? Moltes preguntes arriben a la meva ment sense cap resposta. 

Al final, decideixo anar a parlar amb ells i preguntar què els havia semblat la meva presentació. Ells responen que els ha agradat molt i que se’m notava molt segura i coneixedora del tema. Però encara segueixo amb el dubte i necessito saber el perquè d’allò que no surt del meu cap, així que pregunto directament sobre el moment concret. Ells expliquen que no té major importància, que els hi havia vingut a la ment un moment en què un d’ells va caure i els va resultar molt graciós així que ho va explicar al seu amic i els dos van riure. En aquell moment, em vaig sentir molt alleujada, ja que jo no era el motiu del qual estaven rient, així que, el pròxim cop que presenti i em vegi en la mateixa situació que avui, abans de preocupar-me i posar-me nerviosa, intentaré centrar-me en el que estic presentant.  

Redactor junior

close